Antologia Animal

‘Ens preguntem per l'animal, sense dubte, perquè ens interessa l'humà.’ Xavier Antich

“Els joves i els adults de races molt diferents, tant humans com animals, expressen semblants estats mentals amb els mateixos moviments.”
Charles Darwin

"¡NOOO! ¡Jo...jo no sóc cap monstre, no sóc un animal, sóc un ésser humà!
Sóc...¡un home!"
The Elephant Man

Biòlegs, zoòlegs, etòlegs i naturalistes, dediquen les seves vides a conèixer i comprendre als animals, en la seva diversitat, morfologia, comportament, habitat... buscant trobar en el món animal respostes per entendre el món dels humans.

També el pensament, el cinema, les belles arts i la literatura han explorat la qüestió de l’animalitat. La seva simbologia, les fràgils, inquietants i borroses fronteres que separen el que és humà del que és animal són temes recurrents.

Sense dubte, l’estatut de l’animal influencia la comprensió d’allò humà, ja que “l’animal” és allò respecte del que la humanitat es pot definir. Potser sigui repensant l’status de “l’animal” es podrà transformar la comprensió del que és humà.

El pensament occidental col·loca la paraula i/o la raó en el centre de tot discurs i per tant, la nostra identitat i subjectivitat es defineix en base al llenguatge i a la capacitat de la parla. L’animal queda marginalitzat i desproveït de qualsevol possibilitat d’identitat i cultura.

En altres societats la separació entre natura i cultura no és determinant i el món animal adquireix una altra importància. Però en la nostra societat preval l’antropocentrisme, pel que som nosaltres, els essers humans, qui pensem que tenim dret a observar el món i definir-ho.

L’animalitat al llarg de la historia s’ha relacionat amb allò monstruós, salvatge, inhumà amb el que havia d’apartar-se de la societat Europea guiada per la raó (civilització vs barbàrie). Però lo animal és un concepte molt més ampli: és el que ens connecta amb la terra on vivim, el que ens recorda de on venim.

És curiós que la majoria de noms d’animals que s’utilitzen per designar a un humà es fan servir per estigmatitzar (per exemple: porc, burro, paràsit... és més, la pròpia paraula animal resulta el insult més fort). L’etimologia de les paraules ens dona moltes pistes conceptuals del seu origen. En aquest cas l’Enciclopèdia Catalana ens diu que un animal és un ésser vivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari però també és una persona incivil, groller, rude, ignorant. A que respon aquesta visió negativa dels animals i del seu món? Aquesta herència és la que fa que actuem amb superioritat respecte a ells?

Seguim distanciant-nos del grup animal com si no pertanyéssim a ell. Però la pregunta és: existeix una distància tan gran entre aquests dos grups d’éssers vius?

  • Que és un animal? Que és el que el defineix com a tal?
  • Que és el que ens fa humans? Hem deixat d’ésser animals?
  • Quina és la frontera entre l’animal i l’home?
  • Es pot dir que la cultura és cosa només d’humans?
  • Quin paper ha tingut l’animalitat i la monstruositat com dispositiu de marginalització de determinats col·lectius?

Animal:
  • Ésser vivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari.
  • Persona incivil, groller, rude, ignorant

Font: www.enciclopedia.cat

PARAULES CLAU:
  • Animalari
  • Animalitat
  • Inhumà
  • Salvatge
  • Monstruós
  • Instint
  • Cultura
  • Comunicació
  • Paraula
  • Logocentrisme
  • Civilització
  • Barbàrie
  • Frontera
  • Habitat
  • Simbologia
  • Antropocentrisme
  • Identitat
  • Naturalesa